Teràpies per a parelles: tenir raó

Quan parlem directament amb la persona d’aquest tema, en la sessió de parella, de forma continguda i en calma, argumenta amb dades concretes i fiables, que cada vegada que la seva parella ha hagut d’intervenir en alguna situació conflictiva de la seva família, és el que ha succeït: molt poc temps a casa, cosa que li sembla normal, però a més descarregava la tensió enfadant-se i responent molt bruscament a qualsevol cosa. Per la qual cosa, sosté que no és cert el que el va acusar la seva parella l’altre dia, no és cert que s’avanci a la situació i sentenciï, és que és el que sempre ha passat!.

El seu argument va indicat a demostrar que té raó, i negar el motiu de l’empipament de la seva parella. Només veu la seva perspectiva i no la de la dona, amb la qual cosa no té una visió més completa.  Si deixés d’argumentar-se en la raó, podria adonar-se del següent:

* està equiparant la intervenció de la seva parella amb la seva família (en la qual està implicada i hi ha conflicte) amb la intervenció en un amic (amb el qual no té conflicte)

* òbviament sí que s’avança a la situació, realitza un futurible que a més és negatiu.

* si s’allunyés de l’experiència viscuda en el passat, la seva visió deixaria d’estar centrada en sí mateix amb el que la seva perspectiva s’ampliaria.

És a dir, en comptes de mobilitzar-se volent evitar passar-ho mal (se centra en el passat i en les seves emocions), es mobilitzaria oferint suport a la seva parella quan arribi a casa cansada cada vegada que vingui d’estar amb aquest amic que l’està passant fatal (o sigui, se centra en la seva parella). La parella se sentiria compresa i donada suport, la qual cosa generarà millor relació entre tots dos.

Només hem de recórrer a la Raó quan serveixi per a buidar el camí i superar dificultats; en cas contrari,  la Raó és una gran roca que obstaculitza el camí i no deixa veure res.