Des d’avui dilluns 23 de gener de 2023, Esperanza Psicólogos es troba en Rambla de Catalunya, 120, 6è 3a. 08008, Barcelona.
Vine i gaudeix dels nostres serveis en unes instal·lacions noves!
Per a més informació, contacta’ns al 615 94 10 60 o al 615 94 10 37.
En algun moment de la relació, les parelles experimenten un sotrac a causa de la rutina, els problemes aliens que puguin aparèixer, la manca de passió, les obligacions del dia a dia, diferències personals, el rol com a pares… Problemes que, de vegades , provoca desunió entre la parella que desmilloren la relació. La nostra teràpia de parella a Barcelona ajudarà a empatitzar i resoldre aquests conflictes i millorar la comunicació entre tots dos.
Sabem que demanar ajuda és complicat, i encara més quan es tracta d’un problema de parella. Moltes creuen que acudir a la teràpia de parella és sinònim de ruptura o l’acostament del final de la relació. I per res és així! Demanar ajuda a professionals és una decisió molt important, ja que significa que els dos membres de la parella valoren l’enllaç entre ells i els importa la convivència.
Joan Carles i Esperança Psicòlegs volem ajudar-vos en aquests moments i poder solucionar qualsevol problema que tingueu en la vostra relació. Us tornarem la il·lusió, la passió, la felicitat i les ganes d’apostar per això. Però com ho farem? Doncs bé, la nostra experiència ens diu que allò crucial i veritablement eficaç és guiar la parella en tot el procés, donar un espai segur i confortable perquè la comunicació sigui el més fluida possible i poder treballar els temes que afecten.
Quin és el tipus de teràpia que els millors resultats dóna? Doncs no n’hi ha una en específic, sinó que cadascuna serà eficaç depenent de les necessitats i dels problemes de cada parella. No totes les relacions són iguals, per la qual cosa els requeriments de cadascuna tampoc no ho són. Per això, Joan Carles i Esperança Psicòlegs escoltarem els vostres problemes i introduirem les pautes que siguin necessàries.
Objectius de la teràpia de parella a Barcelona
Si voleu acudir a la nostra teràpia de parella a Barcelona, us animem a que contacteu amb nosaltres, a través dels nostres dos números de telèfon: 615 94 10 60 o 615 94 10 37. També ens podeu enviar un email a esperanzapsi@gmail.com o emplenar el formulari de contacte. Feu que la vostra relació de parella torni a brillar com el primer dia!
La Tardor és l’època de l’any en la que prou persones se senten “aixafades”, altres tristes, i unes quantes es deprimeixen. Les mentalment més fràgils han d’anar amb molt de compte, ja que pot ser un període molt dur, amb idees suïcides incloses.
Curiosament, les demandes d’ajuda psicològica per por a la mort (en nens, adolescents, o adults) són més freqüents quan comença la Tardor.
En canvi, per a altres persones, la Tardor és una època meravellosa: es va acabar la calor sufocant, et pots començar a tapar perquè fa fesqueta, i la naturalesa es vesteix de múltiples colors. Hi ha pintors i fotògrafs que aprofiten l’escàs temps de dues setmanes per anar a determinats boscos i retratar-los en les seves obres, abans que arbres i plantes es despullin, mostrant un nou canvi cíclic.
Certament, són dos estats anímics totalment oposats. Quina influència psíquica té la tardor en nosaltres?
Tot i la prepotència ignorant que, des de fa dècades, es manifesta en alguns sectors de la nostra societat, seguim sent fills de la Natura i del Temps; no hi ha escapament (afortunadament). Per això la naturalesa exerceix influència sobre nosaltres, en uns més que altres, depèn de la seva sintonia amb ella o de la seva sensibilitat psíquica. Igual que a la tardor cauen les fulles dels arbres, a nosaltres se’ns cau el pèl i la pell es descama.
Que ens preparem per a renovar-nos. Si fins I tot el cos muda de pell i cabell, com no anem a desprendre’ns d’idees, complexos, emocions ja gastades, que no són útils ?. Se’ns impulsa a fer com una revisió, en el que va d’any, del que hem aconseguit o encara estem encallats en això. El problema és que això es realitza a nivell INCONSCIENT, amb la qual cosa … si les coses “no estan molt fines” a nivell intern, si es genera una sensació de fracàs … la caiguda de la fulla es tradueix en una CAIGUDA DE L’ÀNIMA. I si no hi ha ningú que contribueixi a recollir l’ànima, apareix el patiment i, en el pitjor dels casos, apareix el desig de dormir per sempre.
Per això és molt important el conèixer-se mínimament a un mateix, el plantejar-se objectius assumibles, sobretot a curt termini, el atrevir-se a desprendre’s conscientment del que ja no serveix … aquí està la por al canvi, perquè de vegades es tracta de renovar la forma de vida que portem, i la por no ens deixa.
Si és el teu cas, i no et veus capaç, per a això estem els professionals de la Psicologia Profunda. No dubtis a venir a veure’ns. Si ho treballem bé, es complirà el que va dir Carl Gustav Jung: la depressió no és necessàriament patològica; sovint presagia una renovació de la personalitat o una explosió d’activitat creativa. Són moments en la vida humana quan es passa una nova pàgina.
Joan Carles Albaladejo
Psicòleg Clínic
Analista Junguià
Cada any, el 15 d’Agost se celebra des de fa segles, pràcticament en totes les variants de la cultura cristiana, l’Assumpció de Maria, és a dir, la creença que el cos i esperit de la Mare de Déu va ser transportat al Cel després de la seva mort.
Una celebració que perdura durant tant de temps és indicatiu que és expressió simbòlica d’un contingut important de l’Inconscient Col·lectiu.
LA PSIQUE COL·LECTIVA
Però, tot i l’evidència de la importància en la psique col·lectiva de la veneració a Maria (el vestigi de la DEESSA Mare, anterior al patriarcat, que no va desaparèixer tot i la dominància masculina), l’Església no ho va reconèixer oficialment. La resistència Institucional (patriarcal) es resistia a l’evidència, i a evolucionar més o menys al mateix temps que ho feien els seus membres (els fidels creients).
No va ser fins a mitjan segle XIX que els bisbes van demanar a la Santa Seu que aquest ritual es declarés doctrina de fe. I es va trigar 100 anys a dur-se a terme.
Què va tenir això d’important per a Jung -i la Psicologia analítica-?
En lloc de remetre’m a arguments escrits, pel propi Jung i els seus estudiosos, us ho vaig a narrar en primera persona, des de la meva experiència personal.
Vaig conèixer al professor Quirrel el 2004, un venerable ancià que, a més de tota una docta eminència, era l’únic amic personal de Carl Gustav Jung que encara vivia. Ens va explicar que l’1 de novembre de 1950 el papa Pius XII va proclamar, per escrit, que l’Assumpció de Maria era Dogma de Fe.
Això significava el reconeixement OFICIAL d’alguna cosa que podia ser perillosa, antisistema, i gairebé herètica: s’equiparava a la Mare, una dona i exclusivament humana, al Fill, que a més d’home era diví.
Quirrel va comentar: aquesta proclamació va molestar a tothom: catòlics, anglicans … excepte a Carl Gustav Jung, que es va posar en peu cridant Per fi el Sagrat Femení ocupa el lloc que li correspon! Aquest és l’esdeveniment simbòlicament més important en la història de les dones modernes, per a la seva emancipació i el seu reconeixement.
Bé, la lluita per l’emancipació i, sobretot, el reconeixement de la Dona, continua. Esperem que els homes siguem capaços de superar els condicionaments educatius que impedeixen que el nostre sa inconscient flueixi, ja que en el nostre Inconscient Col·lectiu aquest reconeixement fa segles que ja està.
Joan Carles Albaladejo
La Llegenda de Sant Jordi i el drac no és un relat amb intencions patriarcals que pretenguin induir a les nenes a ser unes dones bledes en espera d’un home que les rescati de tot mal. Per començar, no és un conte, sinó una llegenda, hereva dels mites antics, i com a tal no podem caure en l’error d’interpretar-la com textual en lloc de simbòlic.
Si prenem al cavaller com un cavaller real de sexe home, i la princesa com una princesa real de sexe dona, el drac també ha de ser real, no una metàfora. O tots són concrets i tangibles, o tots són metàfores. Si no quadra que el drac existeixi, com és obvi, és que tots són personatges simbòlics, (el cavaller, la princesa, el drac, són símbols del que Inconscient Col·lectiu) i el missatge va dirigit al psiquisme per ajudar en el desenvolupament personal.
LA LLEGENDA
Recordem breument el relat, tal com es narra a Catalunya: apareix un drac que assola un poblat (majorment, la vila de Montblanc). Se li combat sense èxit cap, la seva força és descomunal. S’acorda dipositar sempre, en un lloc concret, animals perquè siguin el seu aliment. Arriba un dia que el poblat es queda sense caps de bestiar, i s’acorda lliurar al drac una persona, que serà elegida per sorteig. Aquesta persona resulta ser la filla del rei, la princesa, qui accepta la seva sinó. Un cop al lloc, disposada al seu sacrifici, apareix el cavaller Sant Jordi a lloms d’un blanc corser, combat al drac, li fereix i el venç. La sang vessada, en caure a la terra, fa germinar un roser que dóna una rosa vermella. El sant cavaller li entrega a la princesa.
Una coneguda variant de la llegenda afirma que, un cop ferit el drac i sorgida la rosa, el drac es torna mans davant la princesa qui, amb el seu mocador o bé amb una cinta, condueix al drac com si d’un gegantesc gos o cavall es tractés.
Paolo Uccello, Sant Jordi i el Drac (1456). La princesa subjecta al drac amb una corretja o cinta.
No analitzaré aquí tota la llegenda de Sant Jordi, sinó que, per ser breu, em centraré en aquests tres personatges centrals i el desenllaç.
EL DRAC
És el símbol de l’inconscient col·lectiu més antic que els altres de la història. Ha estat utilitzat per molt diverses cultures i civilitzacions, tenint aspectes tant benefactors com destructius i perniciosos.
En l’alquímia, el drac representaria tant la matèria primera a treballar, llurs vapors tòxics són perillosos, com l’esperit del mercuri que abastava un gran tresor: el sí-mateix (el més autèntic i sagrat de l’ésser humà). En el nostre relat representa la matèria primera i fosca, els instints primigenis negatius, tot el que encadena i intoxica a l’home.
LA PRINCESA
Què representa la princesa? L’ ànima, no només en el seu aspecte de la personificació de la naturalesa interna pura, sinó també el concepte anima segons CG Jung: la contrapart femenina que tot home té que li permet el contacte amb els seus sentiments i l’expressió dels mateixos, la intuïció , la creativitat, la relació amb les dones, etc. L’arquetip de la vida mateixa. El Eros matern.
EL SANT CAVALLER
No es tracta d’un aguerrit cavaller, és un Cavaller Sant: al·lusió directa a l’Arcàngel Micael, únic capaç d’expulsar Llucifer del cel. En el psiquisme representaria el Logos sagrat, un animus (segons Jung, la contrapart masculina que tota dona posseeix, el logos, l’acció, etc) evolucionat, una llum arquetipal de coneixement intern que s’activa com a conseqüència del treball profund amb un mateix.
LA ROSA
La rosa vermella és la imatge alquímica associada a l’èxit de l’obra, que ens apropa a l’obtenció de la pedra filosofal (la qual, en contacte amb els metalls innobles els transformarà en or, i en contacte amb l’aigua la transformarà en l’elixir de la salut i la llarga vida). Aquí està simbolitzant l’èxit del treball amb un mateix, el fruit de la individuació, el arribar a ser realment un mateix.
INTERPRETACIÓ DEL RELAT
Què ens vol comunicar la llegenda? Unint el que simbolitzen aquests personatges amb l’acció de la història, ens està parlant de que la nostra ànima està sotmesa a instints salvatges, primitius, o bé als dimonis interiors (que poden ser idees rígides o persecutòries) que estan aniquilant la nostra veritable essència. Hem de combatre per rescatar el més bell en nosaltres mateixos.
Però atenció, és important que no s’aniquili al drac, com succeeix en aquesta variant de la llegenda: en l’alquímia la matèria primera tòxica, amb molt de temps i treball, es transforma. Els baixos instints no s’han de reprimir, ja que poden explotar virulentament en el futur, ni sublimar en alguna cosa compensatori ja que la potència dels instints pot ser superior al que es sublima; s’han de transformar reconeixent la pròpia ferida (a la manera del centaure Quiró, el Guaridor Ferit, qui volent curar la seva pròpia ferida va crear la Medecina) i, un cop domesticats (el drac sotmès), són una font d’energia i vitalitat al nostre servei, amb la qual cosa podrem desenvolupar la nostra autèntica personalitat, ser nosaltres mateixos de veritat en tot el seu esplendor: la rosa vermella en mans de la princesa.
El femení arquetípic en nosaltres és importantíssim, si no gaudeix de bona salut és impossible l’èxit de la nostra evolució personal. No serà estrany pensar que la llegenda anava majoritàriament dirigida als homes, també afectats pel patriarcat: si s’és capaç de rescatar la pròpia ànima reprimida i potser mutilada, se salva un a si mateix i es recupera la bona relació amb les dones . I actualment és tan necessari com llavors.
Per això ha perdurat fins als nostres dies, però actualment el psiquisme col·lectiu està realitzant canvis en la celebració (que és l’externalització textual de la simbologia interna): va començar amb el noi regalant una rosa vermella a la noia que estimava, després es va afegir que la noia correspongués amb un llibre. Això sí que era masclista, i en les últimes dècades va canviar, nois i noies es regalen llibres mútuament, a més de la rosa, de múltiples colors possibles, a la noia. I darrerament, també la rosa és regalada als homes.
Entrevista a en Joan Carles Albaladejo i a na Esperança Pérez al Magazine de La Vanguardia.
Esperança al repte d’Agost (fer-se entendre), i Joan Carles al de Desembre (consolidar tot l’anterior)
Text d’en Jordi Jarque Il·lustracions d’en Martín Tognola 2019.01.06
És temps de renovació i reflexió sobre el següent cicle anual per seguir avançant en els reptes personals, però no de qualsevol manera. Els experts coincideixen en l’estratègia de distribuir-los al llarg de l’any per no dispersar-ni saturar-se, per evitar un impacte negatiu en l’estat d’ànim. Cada mes té el seu objectiu. Proposar-segons quins reptes en un altre moment de l’any podria boicotejar el seu èxit. És millor planificar-se i amb sentit. Els denominadors comuns són paciència i constància, ingredients necessaris.
GENER
Passats aquests dies de festes, l’organisme tendeix a estar estressat pels excessos en els àpats i begudes. No és estrany que un dels objectius habituals finalitzades les celebracions sigui iniciar algun tipus de dieta o com a mínim reorientar el tipus d’alimentació cap a un saludable equilibri. El ventall és ampli, i les necessitats, també. Com recorda Noemí Conca, dietista-nutricionista, no és tant proposar dietes estrictes com consumir una mica de tot en raonables quantitats. Sens dubte, hortalisses i verdures, sempre que sigui possible ecològiques, i fruites. En tot cas, variar el tipus de verdures per afavorir l’aportació de vitamines. També prioritzar el consum de cereals (i productes elaborats a partir d’ells) de gra complet, com pa i pasta integrals. No oblidar-se dels aliments proteics (llegums, fruita seca, ou, peix, marisc …) al llarg del dia, prioritzant els d’origen vegetal, ni dels greixos saludables presents en l’oli d’oliva verge o els fruits secs i alvocat. Els probiòtics també són necessaris, com el iogurt, el xucrut … tots ells protegeixen la flora intestinal. D’altra banda, no deixar de prendre sal, és necessària, però sí reduir el seu consum. En aquest cas es pot optar per les espècies.
FEBRER
El perfeccionisme es converteix en una llosa que neix de la por a equivocar-se, a prendre una decisió que no és l’encertada. George Elliot assegura: “L’important treball d’aconseguir que el món avanci no pot esperar que ho escometen homes perfectes”. I com assenyala Francesc Torralba, professor d’Ètica i Antropologia, es busca l’èxit com a sinònim de reconeixement i autorealització. No es tracta de fer apologia de l’equivocació, però el nivell d’autoexigència que no toleri els errors fa perdre l’oportunitat que brinda aquesta circumstància com a part de l’aprenentatge, torpedina la confiança i es gestiona pitjor la incertesa. La iniciativa es veu llavors minvada. L’equivocació no és un fracàs permanent. És difícil trobar algú que no s’hagi equivocat mai. Millor acceptar-ho amb naturalitat i com una oportunitat de millora per reconduir situacions o decisions inadequades. Si no s’està disposat a reconèixer l’equivocació és molt probable que torni a produir-se. És més intel·ligent no demonitzar.
MARÇ
Hi ha aliments o activitats que ajuden a millorar la concentració i la memòria, ja sigui amb la pràctica del ioga, o el cafè en quantitats moderades per l’efecte de la cafeïna. El cervell també té un límit, i mantenir l’plena atenció passats al voltant de trenta minuts comença a costar una mica més. De la mateixa manera, és bo per al cervell no recordar tot, com asseguren tant neuròlegs com biòlegs i psicòlegs. Així que no cal obsessionar-se davant els lapsus, confusions o altres oblits, en la mesura que no dificultin de manera alarmant la resolució del dia a dia. En qualsevol cas, hi ha exercicis que poden fomentar una major capacitat per a concentrar-se i enfortir la memòria. Un dels més eficaços és el de memoritzar tots els detalls possibles just al sortir de casa. Observar les ombres, la lluminositat de l’habitatge de davant, del cel, de la calçada. I l’endemà, quan se surti a la mateixa hora, descobrir quins matisos de lluminositat han canviat, a més d’observar altres detalls, siguin objectes o plantes als balcons, o vehicles estacionats … Requereix atenció, concentració, memòria i una bona dosi de paciència. Si s’acostuma a fer-ho cada dia (no requereix més de dos minuts), els efectes es poden percebre en poques setmanes.
ABRIL
El bon temps no hauria de ser un factor que influeixi en les ganes de fer exercici, però si. Sembla que empenyi a moure el cos, a sortir de casa. Aprofitant aquest impuls hi ha persones que es plantegen llavors augmentar la seva massa muscular, agafar resistència, també flexibilitat per sortir de la rutina sedentària. Les opcions són múltiples, des apuntar-se a un gimnàs fins involucrar-se en alguna activitat esportiva o senzillament ballar. És igualment beneficiós caminar, preparar-se unes rutines a casa o qualsevol altra iniciativa que impliqui moure el cos, com recorda Maite Angulo, traumatòloga. En tot cas, és recomanable establir algun tipus d’estratègia per no abandonar en uns pocs dies o setmanes. En aquest sentit pot ser una bona idea començar amb uns pocs minuts al dia o uns pocs dies a la setmana sense esperar canvis espectaculars poc realistes. Millor centrar-se en el que cadascú pot millorar sense comparar-se amb ningú ni esperar uns resultats immediats. Requereix temps, paciència i perseverança. El cos va adaptant de mica en mica, no d’un dia per l’altre. Senzillament gaudir d’aquesta nova activitat, que la resta vindrà donat.
MAIG
Una via pot ser trobar una feina millor remunerada. Pot aconseguir-ho o no. Però com assenyala Santiago Niño Becerra, economista i catedràtic d’Estructura Econòmica, millor centrar-se en els aspectes que depenen directament d’un mateix. És a dir, la planificació i la gestió dels recursos disponibles. I un dels més grans actius és el temps. Depèn d’un mateix el temps que es dedica a una cosa o una altra. En aquest sentit, no està de més indagar sobre les xarxes de barates, els bancs de temps, els sistemes informals d’ajuda mútua o les cadenes de favors. No és una idea utòpica, perquè tant a França com al Japó, EUA, Regne Unit o Espanya i Portugal ja hi ha experiències que funcionen des de fa anys. És una possibilitat que pot comportar una millora de l’economia particular. Sens dubte també cal reordenar la gestió de les despeses. Requereix planificació. Primer fer un quadre de les despeses actuals: què es dedica a desplaçament, a menjars, a l’habitatge, a roba, a l’oci, a la salut, a l’educació … i indagar si es pot disminuir alguna de les àrees esmentades. No està de més plantejar-se si viure en una altra zona complica la vida o permetria reduir algunes despeses mantenint la mateixa qualitat de vida.
JUNY
Època de calors que no sempre ajuda per a agafar la son. Però no és l’únic factor que incideix en una nit que es pretén descansar. Pere León, arquitecte especialitzat en anàlisi ambiental, comparteix les variables que entren joc. Abans de res, fora pantalles abans d’anar a dormir perquè actuen com a estimulant del cervell. Pel que fa als teixits, tant els llençols com el pijama, millor sense fibres sintètiques. El cotó és una bona opció, així com la seda. En cas de no sentir-se cansat, optar per estiraments corporals abans que exercici intens, perquè aquest produeix l’efecte contrari. Suaus estiraments alleugen tensions acumulades. Cal insistir també en l’alimentació. És recomanable sopar almenys una hora i mitja abans. El menjar, sense greixos ni fregits, que sigui de fàcil digestió. I finalment, la ment: pot boicotejar tots els altres factors esmentats fins aquí. Però també pot ajudar a disminuir el tràfec mental. No hi ha res com domesticar-amb un simple exercici. Un cop al llit, intentar reviure tot el que s’ha fet durant el dia però en ordre invers, com mirant una pel·lícula que va a l’inrevés, des que s’acaba de ficar al llit fins arribar al dia, quan es va despertar i aixecar. Tot el que ha fet, amb els màxims detalls i sense jutjar les accions realitzades. Tan sols contemplar-les. Segurament quedarà dormit com un nadó.
JULIOL
Les ganes de sentir que s’ajuda als altres, que s’aporta un granet de sorra en l’entorn més immediat o llunyà … Per què no? Hi ha iniciatives de voluntariat internacional per col·laborar en el desenvolupament de programes educatius, sanitaris o socials. I no cal anar-se’n lluny si el temps disponible és una hora diària o dos dies a la setmana, per concretar alguna cosa. L’important és el compromís i la constància d’aquest compromís. I tan necessari és a la localitat o barri on es viu com a l’estranger. Per a la psicòloga Esther López és important plantejar-se el voluntariat sense aclaparaments, sent conscient d’en quin tipus d’activitat li agradaria participar en la que pugui aportar alguna cosa, siguin coneixements pràctics o senzillament temps, sigui passejant un gos d’una protectora d’animals o acompanyant persones grans que viuen soles. És important que, abans de res, es coneguin els diferents tipus de voluntariat que hi ha al sector de les organitzacions no governamentals i les tasques que es poden realitzar en cadascuna, pensant quina opció s’ajusta més al propi caràcter, idees, preferències, disponibilitat de temps i formació.
AGOST
“Per millorar la comunicació amb els amics, família, treball … és indispensable aprendre el que jo anomeno proempatía, és a dir, fer que la persona es senti especial, almenys manifestant verbalment”, aconsella Julián Gabarre, fundador de l’Institut Superior de Morfopsicologia. Això predisposa a que l’altre s’obri a escoltar. Si a més hi ha una consciència de gratitud real cap a la persona amb la qual s’està parlant, molt millor, afegeix Gabarre. No cal instal·lar-se en la queixa del “no m’entenen”, sinó en esforçar-se a establir aquesta comunicació. La mirada té un paper fonamental també en aquest contacte, com indica la psicopedagoga Liliana González. Més a veure, cal mirar, afirma rotundament. Si no capta l’atenció, no hi ha comunicació de millorar perquè senzillament no existeix. També cal rescatar temps i espais i aprendre a escoltar, comenta Esperança Pérez, psicòloga experta en teràpia de parella. Escoltar sense posar-se a la defensiva, i sense mòbils ni televisors que distreguin. Quan s’escolta atentament, és més fàcil que l’altre s’obri també a escoltar. Esperança Pérez recorda una dita. “Tenim dues orelles i una boca … cal escoltar dues vegades per parlar una”. I quan es parli, vocalitzant i projectant la veu, és clar.
SETEMBRE
Tant és l’edat per aprofundir en qualsevol tipus de coneixement. L’oferta és múltiple, així com les possibilitats per accedir i fer-ho, com recorda Mireia Cabero, professora de la UOC. Els programes universitaris poden ser més transversals, per la qual cosa és més important dissenyar el pla d’estudis que centrar-se en decidir una cursa en particular. I no només hi ha la universitat. Cal valorar què és més atractiu, i no sempre passa per uns estudis superiors. Idiomes, gastronomia o disseny de webs o community managers … o tantes altres coses, ja sigui de forma presencial o per internet. Quan ja està decidit només falta tenir presents uns pocs punts que afavoreixen l’eficiència per adquirir nous coneixements. A grans trets, no superar els 30 minuts d’estudi, ja que el temps mitjà de màxima atenció sol rondar els 20 minuts. També ajuda, abans de posar-se a estudiar, fer una mica d’exercici, perquè activa el cervell (perfecte per a l’objectiu assenyalat per a abril). Això sí, durant el temps d’estudi, silenciar el mòbil i les xarxes socials en general, perquè dispersa la ment dificultant la concentració. Ara … a gaudir.
OCTUBRE
Com menys residus, millor, sens dubte. Tot i que el ser més ecològic passa per adonar-se que el medi ambient és tot, segons comenta la ambientòloga Anna Corral, tant el planeta com les plantes, els animals, els éssers humans i tots els fluxos que es produeixen. La clau és reequilibrar aquests fluxos amb petits actes. Algunes idees. Formar part d’una cooperativa de consum (sense intermediaris entre els productors i els consumidors) fomenta el consum de productes frescos, no envasats i de quilòmetre zero amb un menor impacte contaminant en el medi ambient. Utilitza el transport públic o vehicles elèctrics, caminar quan es tracti de curts trajectes (que a més reforça l’objectiu proposat del mes d’abril). Plantejar-se la compravenda de productes de segona mà (segons Karin Lindwall, directora de fundraising de l’oenagé internacional WWF, “el mercat de segona mà té un efecte considerablement beneficiós per al medi ambient, fent possible que els béns de consum es reutilitzin moltes vegades abans del seu reciclatge”). També a casa es pot posar atenció en actes tan quotidians com desconnectar els aparells elèctrics que no s’estan utilitzant, utilitzar bombetes de baix consum, tancar l’aixeta al rentar-se les dents, triar programes curts en rentavaixelles i rentadores i preferiblement utilitzar tovallons de tela en lloc de les de paper. Per començar no està gens malament, i ja és molt.
NOVEMBRE
Qui més qui menys ho ha patit. Però el problema no és tant l’estrès en si com no disposar de temps per recuperar-se. És més, l’explosió d’hormones que produeix l’estrès és necessària i positiva, però quan aquesta sobre activació roman en el temps és quan es produeix el desgast, i en el pitjor dels casos pot aparèixer la síndrome d ‘ “estar cremat”. Davant això, l’estratègia és gestionar el temps i baixar el ritme. Carl Honoré és una de les persones que més han popularitzat aquesta visió d’aprendre a prendre la vida amb més calma. Es tracta de posar límits a un mateix i no voler arribar a tot. Canviar les prioritats: qualitat abans que quantitat. I si es treballa molt intensament, donar-se permís per descansar. També queda el recurs de jugar, com assenyala Marta Romo, pedagoga i fundadora de Neuroclick. L’actitud hedonista pròpia del joc provoca la segregació d’endorfines, un dels millors antídots contra l’estrès. Té un efecte similar als opioides, com la morfina o l’heroïna, actuant com a analgèsic perquè interfereix en els senyals de dolor cap al cervell, amb l’avantatge que les endorfines no creen addicció. Per cert, segons Víctor Vidal, metge del treball, llegir en paper també ajuda a reduir l’estrès.
DESEMBRE
És més habitual del que seria desitjable proposar-se objectius, començar amb ganes i amb el pas de setmanes o mesos donar-lo per perdut, ja sigui per circumstàncies, per no obtenir els resultats esperats o perquè la voluntat va decreixent. Joan Carles Albaladejo, psicòleg i psicoterapeuta, assegura que la consolidació dels objectius és directament proporcional a l’esforç per aconseguir-los. Si ha costat poc, és possible que al mínim escull s’abandoni. És un mecanisme inherent a la conducta de les persones que dificulta acceptar els vaivens naturals de tot procés. També incideix el grau de satisfacció pel que fa a resultats. Per això assenyala la importància de prendre consciència de les pròpies limitacions per no posar-se un llistó tan alt que impossibiliti uns canvis mínims, prou estimulants com per seguir endavant. També s’arriba al auto boicot quan la baixa autoestima no permet considerar positiu el que es va aconseguint. Amb tot, cal tenir un mínim autoconeixement d’un mateix per dibuixar la millor estratègia en aquesta consolidació en funció de les característiques de cada individu. I en qualsevol cas seguir amb l’esforç fins que s’hagi convertit en un hàbit saludable, siguin les pautes per estudiar, fer exercici, la cura de l’alimentació o qualsevol dels objectius proposats. Tot és possible. I la constància, sens dubte, ajuda.
El Joc de Sorra Junguià, o Teràpia de Sandplay, a Espanya segueix sent un gran desconegut per la gent que busca ajuda terapèutica, sigui per a ells o per als seus fills. Però en els últims anys ha causat gran interès en terapeutes no junguians, i fins i tot ni tan sols psicòlegs. Estan aquests últims realment preparats per a la seva pràctica professional?.
E-mail: esperanzapsi@gmail.com
Rambla Catalunya, 120, 6è 3ª
08008, Barcelona
L5 Diagonal, sortida Rambla Catalunya; L3 Diagonal
6, 7, 22, 24, 34, 33, 39, 54, 63, 67, 68, H8, H10, V15
Catalunya + 
Provença (o pujar per Rbla. Cat. fent un passeig)
Passeig de Gràcia
Pide Cita Scroll to top 